Com a continuació del Punt de Trobada “Finançament de nous models de negoci circulars. Com financem la servitització?” celebrat dimarts i centrat en els “Models de servitització”, ahir va tenir lloc la sessió dedicada a analitzar les diferents “Opcions financeres”.
En aquesta sessió van participar com a ponents la consultoria RSM, l’NSTITUT CATALÀ DE FINANCES, el BANC DE SABADELL i DRIVEN CAPITAL EQUIP FINANCE, que van aportar la seva visió de la servitització des d’una vessant financera, explicant les opcions que s’estan posant a l’abast dels fabricants en aquests moments i alguns exemples d’operacions financeres dutes a terme en aquest àmbit.
Entre les dificultats de finançament que suposen una barrera per a la servitització, es va remarcar per part dels fabricants la necessitat de tenir un partner financer de confiança amb el que negociar de forma global a diferents països, donat que el 85-90% de les vendes de grans fabricants de béns d’equip es realitza fora de les nostres fronteres. Aquesta necessitat d’entitats que treballin a nivell global xoca de ple amb les possibilitats de les entitats financeres espanyoles, degut a que tenen una molt baixa presència internacional, motiu pel qual acostumen a ser descartades d’entrada en aquestes operacions.
Una altra limitació, relacionada amb el nostre marc jurídic, és el temps que ha d’esperar un fabricant per recuperar la seva màquina en cas d’impagament del client. Mentre que en altres països europeus el fabricant pot recuperar i revendre la màquina en un termini de pocs mesos, a Espanya aquesta resolució se situa, com a mitjana, en 2-3 anys. Això suposa un risc per a la solvència de l’empresa, que les entitats financeres no estan disposades a compartir.
Els terminis de finançament de béns d’equip és una altra de les barreres a la servitització que es va plantejar durant la sessió. Habitualment, aquests terminis financers acostumen a situar-se entre 5 i 7 anys, sense garanties hipotecàries. Malgrat que els béns d’equip legalment s’amortitzen en menys temps, la seva vida útil és molt més llarga (15-20 anys) i, si tenen un valor residual elevat, és fàcil re col·locar-los en el mercat.
Com a conclusió de la sessió, la servitització no és sostenible si tot el risc l’ha d’assumir el fabricant, sense compartir-lo amb les entitats financeres, essent necessària també una major implicació de l’Estat per tal d’eliminar barreres i poder aconseguir les xifres d’exportació de països com Alemanya o Itàlia, on els seus governs aposten fortament pel sector de béns d’equip
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a finalitats analítiques i tècniques, tractant dades necessàries per a l'elaboració de perfils basats en els teus hàbits de navegació. Pots obtenir més informació i configurar les teves preferències des de 'Configuració de cookies'.
Tornar
